MenestrAlterna

Nou video d'OASIS, nou disc de THE CURE i pobre NATALIE PORTMAN

2008-09-02T12:34:00.005+02:00

La canço es titula "The shock of the lightning" i es troba en el nou disc de la banda "Dig out your soul" que veurà la llum el dia 6 d'octubre. La canço no ofereix cap novetat respecte el grup, però recorda més als seus dos primers discos, cosa que m'alegra.

D'altra banda THE CURE també estrenarà disc el mateix mes, concretament el dia 13 amb el títol "4.13 Dream". El cd rep aquest títol perqué la banda ha estat traient un nou single cada dia 13 dels últims 4 mesos.

Per últim vull ensenyar-vos qui és el nou xicot de Natalie Portman amb un videoclip. Es tracta de Devendra Banhart, hippie que sembla sortit dels mateixos anys 60-70 i que està de moda en el mundillo pihippie-underground. Aquí us deixo el link de la canço anomenada "Carmensita", perqué pogueu gaudir de tan sorprenents imatges...

Sobren les paraules: http://www.youtube.com/watch?v=k_QAPjtO2cA

LOS VIOLENTOS AÑOS 20 de Raoul Walsh

2008-08-31T12:11:00.002+02:00

Última pel·lícula de la década dels 30 que narra les peripecies d'un gàngster, ja que no va ser fins bastants anys després que Hollywood va decidir tornar a repescar aquesta temàtica o gènere cinematogràfic.

"The Roaring twenties"(1939) repassa la vida de Eddie Bartlett (James Cagney), el qual en tornar de la I Guerra Mundial i, en vista de que no aconsegueix cap feina, decideix (en plena llei seca) formar una banda de mafiosos que es dediquen a comercialitzar licors fets per ells mateixos a bars i tabernes clandestines.

Aquesta producció de ben segur que ha influenciat i inspirat a directors com Brian De Palma a l'hora de realitzar "Scarface" (1983) i, també en certa forma, als creadors de "Los Soprano". La pel·lícula té un ritme molt destacable, tinguent en compte l'any en que es va estrenar. Utilitza l'el·lípsi magníficament per donar-li un ritme accelerat a l'hora d'explicar com creix el negoci i els beneficis de l'Eddie Bartlett. També cal destacar els diàlegs ràpis i irònics que fan relacionar-los directament amb escriptors de la talla de Dashiell Hammet o també amb pel·lícules tan o més recomenables com: "Ángeles con caras sucias"(1938) de Michael Curtiz o, la molt millor que el remake "Scarface" (1932) de Howard Hawks.

En definitiva pel·lícula imprescindible si us agrada la novel·la negra o el cine negre, de gángsters, de mafiosos o si us agraden actors clàssics i llegendaris com: James Cagney, Humphrey Bogart o Pat O'Brien.

ARREBATO de Iván Zulueta

2008-08-30T17:29:00.002+02:00

Pel·lícula espanyola de l'any 1979. S'ha dit que és la pel·lícula de cult del cine espanyol. També es compara l'estil del director amb l'estil d'Almodóvar, cosa incomprensible des del meu punt de vista i també moltes vegades s'ha dit que la pel·lícula té un estil "pop o underground americà" dels anys 70, segurament per la primera professió del director com a cartellista de films on si que s'hi aprecien moltes semblances o referències i per l'estètica de collage i freakisme del llarg.

La peli ens explica com un director de cine de films de sèrie B rep notícies d'un conegut molt extrany del que feia un temps que no sabia res, a través duna bobina de super 8, mentre intenta deixar la seva relació amb la seva actual xicota. S'ha dit molts cops que el film és una apologia a les drogues, doncs els protagonistes no paren de prendre heroína, tot i que també s'ha dit gràcies a l'adicció del mateix director a la vida real, la qual ha fet que no hagi tornat a dirigir cap altre pel·lícula.

Durant el film es barregen històries de drogadicció, amor, sexe, vampirisme, terror i cinefilia. El primer cop que la vaig veure, em va semblar que el director es perdía entre tantes coses a explicar i experimentar, però en un segon visionat es pot contemplar que la pel·lícula només té una direcció i un fil conductor principal: la recerca de la imatge, seqüència o conjunt de fotogrames perfectes o, millor dit, la recerca de l'éxtasi que pot sentir qualsevol persona en veure segons quines imatges.

Es pot dir que Iván Zulueta trasllada la seva obsessió particular a la pel·lícula i la transforma en la obsessió d'un dels personatges. Aquest éxtasi o "arrebato" també el senten alguns dels personatges quan es droguen, per aquesta raò insisteix tan durant la peli en aquest fet, troba un paralelisme en la seva adicció i la seva obsessió personal i aconsegueix plasmar-ho en la seva única creació en forma de llargmetratge.

Així doncs, recomano ferventment que mireu aquesta pel·lícula, sobretot si sou fans o us agrada David Lynch, Andy Warhol, Alfred Hitchcock, alguns films de sèrie B, la narrativa gens lineal, les imatges manipulades i l'estetica dels 70.

Sens dubte la millor pel·lícula espanyola que haureu vist mai.

Late of the Pier-Fantasy Black Channel

2008-08-30T16:57:00.003+02:00

Es tracta d'una nova banda sorgida del Regne Unit. Se'ls ha etiquetat de grup que s'endinsa en el recent estil musical anomenat New Rave, es a dir formen part i participen de l'estil que adopten bandes com Klaxons o Bloc Party.

Els vaig escoltar fa un temps, quan es podien només descarregar les seves demos, ja que encara no tenien una companyia amb qui editar un disc. El dia 19 d'agost per fí van editar el seu disc, "Fantasy black channel" en el que aprofiten temes tan ballables i escoltables com "Broken" o "Space and the woods" i decideixen incloure temes tan anats de l'olla com "The bears are coming" o el que espero que sigui el seu singelazo "Focker" (Jordi, aquesta no pot faltar a la següent sessió que fem).

Així que espero que els escolteu i aprecieu tant com jo el que han aconseguit aquests jovenzuelos (tenen poc menys de 20 anys) i que pogueu ballar algún cop alguna de les seves cançons. Aquí us deixo la direcció del seu myspace on hi ha videos i caçons perqué poder-los conéixer: http://www.myspace.com/lateofthepier

NOTA: 4

No age - Nouns

2008-06-16T11:54:00.003+02:00

De moment només he sentit el seu primer disc de llarga durada -"Nouns" i m'han encantat. Bona part de la crítica diuen que No age no ofereixen res de nou, que el que fan ja es feia els anys 90 i, potser tenen raó, però quan fa que no sona algo que s'assembli a l'indie dels 90?

Jo agraeixo que grups actuals tinguin caràcter propi i que defineixin i segueixin un tipus de so i que no facin un "batiburrillo" de sons per poder captar el major nombre de públic possible. Se'ls ha comparat amb Animal collective, segurament pel punt d'experimentació que s'escolta en alguna de les seves cançons, però des del meu punt de vista no s'hi acosten massa.

Utilitzen guitarres pesades amb un ritme i algún riff que s'acosta al rock dels cinquanta en algunes cançons i una veu, això sí, d'alló més indie "noranteru" comparable al "Psicochandy" de Jesus and Mary Chain.

En definitiva, un grup que no ens regala singelazos, però que ens ofereix un so que s'agraeix a aquestes alçades on la majoria de grups novells opten per inentar arribar a l'ho més alt el més aviat possible, tot oblidant quina música volen fer.

A partir d'ara posaré valoració a les mini-crítiques de discos que faig. Les valoracions anirán de l`1 al 5.

No age-"Nouns" 4

Free Blood

2008-06-03T21:25:00.003+02:00

És el nou grup/duet de l'ex cantant/bateria de !!! (chk chk chk). Es tracta d'una barreja de sons electrònics i bases amb baix i percussió molt marcada, acompanyats de veus soul i funky del polifacètic John Pugh i una noia de la que només sé el nom: Madeleine.

Recorden tant a Hot Chip com a !!! i els recomano ferventment. Si voleu aconseguir el primer cd només l'heu de buscar per internet a pàgines com: www.cduniverse.com o www.insound.com, però aixó sí, l'haureu de comprar perquè (almenys a mí) m'ha sigut impossible trobar-los per baixar en format mp3.

Aquí deixo un tast: http://www.youtube.com/watch?v=-CJltFIRJwI&feature=related o si voleu sentir dos cançons més: http://www.myspace.com/freeblood

Per fi actualitzem! Què us sembla? volem comentaris...

2008-05-24T11:20:00.002+02:00

by Núria i Pitu

Anuncis de cine

2008-04-22T13:53:00.003+02:00

David Lynch ha fet un anunci per la coneguda casa de moda Gucci, per promocionar la seva nova colònia, aquí teniu l'enllaç:

David Lynch for Gucci by Gucci

I aquí en teniu un altre de Wong Kar Wai, també per un anunci de colónia per la casa Dior :

Wong Kar Way for Dior, Midnight Poison

2008-04-14T13:19:00.002+02:00

Aquí teniu un video d'un exercici de classe de fa 3 anys que tractava de la interpretació del cos.

Més Stop Motion

2008-04-09T20:23:00.004+02:00

Aquest clip ja fa temps que el vaig fer però em fa gràcia i volia que el veiéssiu.

Si us agrada Ride i The Jesus & Mary Chain també us agradarà:

2008-04-08T13:58:00.001+02:00

My Bloody Valentine i dic aixó perqué beuen dels sons de The Jesus & Mary Chain i han sigut font d'inspiració de Ride. Tot i aixó, la primera vegada que els escolteu no us sonarà a res que hagueu sentit mai, si més no és el que em va passar a mi.

Es tracta d'un grup que només ha editat dos discos, un mini LP i uns quants EP's. Si ens centrem solament en els àlbums que han publicat podem veure la gran evolució que van patir i el perfeccionisme que demostra haver tingut el guitarrista i polèmic líder del conjunt Kevin Shields, sobre el qual corren milers de llegendes. Van debutar després d'editar 6 EP's amb el disc Isn't Anything l'any 1988. D'ell només puc dir meravelles: guitarres matemàticament distorsionades i amb un eco típicament depressiu de l'indie d'aquells temps, però amb la matització d'una gran veu melancòlica de la cantant Bilinda Butcher. Finalment, l'any 1991 van publicar (el discazo!) "Loveless", un dels millors discos experimentals dels noranta. És un cd molt difícil de definir: continuen amb un fons musical del tot pop, però envolten aquests sons amb guitarres hipnòtiques, psicodèliques i potents, molt potents.

I després d'aixó no van fer res més junts. El líder del grup Kevin Shields, es va barallar amb tot el personal de Creation, la companyia que va produir l'últim disc, i a sobre va fer que pràcticament s'arruinès a causa del perfeccionisme sonor que volía per "Loveless". Tot això va fer que el grup es desfès del tot, sumant també el complicat caràcter que tenia el senyor Shields.

Doncs bé, després de tants anys sense saber res d'ells, l'any passat van anunciar que farien gira, que passarien pel FIB Heineken i que treurien nou disc aquest mateix any 2008; o sigui que si teniu diners i temps ja podeu gastar-ho anant a veure i comprant el disc d'aquest gran grup, jo ho faria.

MGMT-Oracular Spectacular

2008-04-04T21:15:00.003+02:00

Hi ha gent que diu que són els nous Flaming Lips i, sí, en alguna canço sembla que facin un pop rock psicodèlic que s'hi acosta, però d'altres cançons s'apropen molt més als Stones o els Beatles (escolteu "weekend wars"). A la primera escolta del disc m'han vingut al cap moltes possibles influències: Beck, Scissor Sisters, David Bowie o els anomenats anteriorment, però si te l'escoltes un segon cop descobreixes que tenen molta personalitat i que enganxen, enganxen un merder!!! En definitiva aquí us enllaço el video de la primera cançó del cd "time to pretend". Si podeu baixeu-l'ho...o millor compreu-l'ho. http://www.youtube.com/watch?v=XVnRzEjpUmE

2008-03-25T14:26:00.004+01:00

Practicant STOP-MOTION

Només ès un passatems peró m'agrada passar les hores mortes muntant videos i fent xorrades, encara que sigui només per apendre'n.

Aquest video l'he fet aquest matí per passar l'estona i he pensat que el podria penjar aquí, espero que us agradi. (El resultat no és gaire polit perquè ho he fet molt rápid, no ho tingueu en compte).

El València a la Final!

2008-03-21T17:05:00.003+01:00

Ahir es va veure el millor València de la temporada i, mira per on, va ser per guanyar el "tot poderós" Barça. Una gran nit que, muy a mi pesar, no vaig poder disfrutar amb els meus amics culés, els quals ni es van dignar a felicitar-me per SMS cosa que si s'encarreguen a fer quan el Barça s'emporta la victòria en aquests enfrontaments. Total! que vaig gaudir d'una de les millors primeres parts del Vàlencia aquesta temporada i d'una victòria que em fa pensar que en Koeman pot aconseguir que l'equip surti d'una p... vegada del mal joc que l'ha estat acompanyant aquest any. Amunt València!

Hussein Chalayan

2008-03-19T23:02:00.008+01:00

Primerament m'agradaria presentar-me, ja fa temps que vam obrir el bolg en Pitu i jo, la Núria.

M'agrada molt la música peró crec que basaré els meus posts relacionats a temes de moda, moda que la gent desconeix i m'agradaria que es fós conscient que la moda propiament dita no ès la que arriba a les grans masses sinó aquella que conmou al públic i hi ha grans dissenyadors que es desconeixen i que fan coses molt interessants.

Aquest es el cas de Hussein Chalayan, es un dissenyador de Chipre que ha nascut a Londres i que a part de fer roba per la seva col·lecció, fa col·leccions artístiques i projectes artístics relacionats.

Aquí hi ha un fragment d'un video-art d'una col·lecció de l'any 2003 que m'encanta.

http://www.youtube.com/watch?v=MnNGE20ncdY

Recuperant TV ON THE RADIO

2008-03-09T20:14:00.002+01:00

Ahir en Jordi i jo ens vam estrenar com a FEAR & LOATHING DJ'S a la sala PLEGATIN i puc dir sincerament que ha estat una de les millors sessions en les que m'he trobat. Per això auguro que ben aviat en farem alguna a altra on no faltarà un dels millors grups que he escoltat últimament: TV on The Radio. Ahir no ens va sorgir l'oportunitat de posar-los tot hi que si haguèssim tingut més temps algún tema d'ells hagués caigut. Doncs bé aquí us linko un video d'un directe que van fer al late show d'en Letterman, http://www.youtube.com/watch?v=73qBnuzrjx0 on reinventen el seu millor single per fer-l'ho encara millor i molt més rockero,a disfrutar!. Ah! i si teniu l'oportunitat compreu el seu segon disc Return to Cookie Mountain, un dels millors de l'any 2006.

3a part Oscar 2008

2008-02-25T05:48:00.002+01:00

Oscar al guió original - Diablo Cody per "Juno". De stripper a guionista...

Oscar al millor actor protagonista - Daniel Day Lewis per "Pozos de ambición". El que tothom pensava i no m'estranya, s'ho mereix.

Oscar al millor director - Germans Coen per "No es país para viejos". Era d'esperar, però m'hagués agradat molt més com a guanyador en Paul Thomas Anderson.

I...Redoble de tambor...

Oscar a la millor pel·lícula - "No es país para viejos".

Total! que els Coen son els triomfadors i es compleixen quasi tots els pronòstics i jo, després de seguir tota la cerimònia per internet i content per haver iniciat així el blog, me'n vaig a dormir una estona! Bona nit.

2a part Oscar 2008

2008-02-25T04:13:00.003+01:00

Oscar a la millor edició del so i al millor so - "El ultimátum de Bourne". Bastant comprensible, ja que es tracta d'una pel·lícula d'acció.

Oscar a la millor actriu protagonista - Marion Cotillard per "La vida en rosa". Per la seva interpretació encarnant a la Edith Piaf.

Oscar al millor muntatge - "El ultimátum de Bourne". A mí em va estressar. I a més s'imposa a peliculons com "Pozos de ambición" o "No es país para viejos".

Oscar a la millor pel·lícula de parla estrangera - "Los falsificadores". Un film que va de jueus que falsifiquen documents per fugir dels nazis.

Oscar a la millor cançó original - "Once".

Oscar a la millor fotografia - "Pozos de ambición".

Oscar a la millor banda sonora- "Expiación". L'espanyol Alberto Iglesias nominat per segona vegada, es queda sense premi.

Oscar al millor documental - "Taxi to the dark side".

I per fi ja venen els premis més importants.

Oscar 2008

2008-02-25T03:20:00.003+01:00

Fa temps que la Núria i jo, en Pitu, vam crear aquest blog, però encara no haviem posat cap entrada...La raó de més pes és que no recordavem el mail i contrasenya que vam crear per fer el blog. En fi, que per fí l'hem recordat i he pensat que avui és el millor dia per posar la primera entrada, el primer escrit, el primer post o com es digui. I perquè el millor dia?Doncs perquè avui s'estan celebrant els Oscar i els estic seguint via internet. Digueu-me pringat, però és el primer cop que ho faig i m'ho estic passant molt bé. Aquí van els primers Oscar entregats durant aquesta matinada:

Oscar al millor vestuari- Alexandra Byrne per "Elisabeth, la edad de oro". Es veu que ha estat nominada 4 cops aquesta senyora...Bueno ja li tocava.

Oscar a la millor pel·lícula d'animació - Ratatouille. Era d'esperar...

Oscar al millor maquillatge - "La vida en rosa". Que és el biopic de la Edith Piaf.

Oscar als millors efectes visuals- "La brújula dorada". Petardada on surt la Nicole Kidman que es volia ampliar per fer una trilogia, però que segurament no es farà, cosa que espero i desitjo.

Oscar al millor decorat - "Sweeney Todd". La d'en Tim Burton, molt previsible però merescut. Espero perquè encara no he vist la peli, però és d'en Burton i per les imatges que he vist està molt bé.

Oscar al millor actor secundari - Javier Bardem per No es país para viejos. Merescudíssim. El tiu ho ha dedicat als cómics espanyols...i als Cohen. Ah! i a la seva mare.

Oscar al millor curtmetratge - "El Mozart de los rateros". Doncs vale, no puc opinar, no he vist cap dels curts nominats.

Oscar a la millor actriu secundaria o de "reparto"- Tilda Swinton per "Michael Clayton".

Oscar al millor guió adaptat- Germans Coen per "No es país para viejos". Ay ay ay, que s'emportaran el de millor direcció...

Apa doncs, aquí està el primer post del blog.